Alberto Lievore
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1948  (75/76 anys) |
| Formació | Facultat d'Arquitectura i Urbanisme de la Universitat de Xile |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte, dissenyador industrial |
| Obra | |
Obres destacables | |
Alberto Lievore (Buenos Aires, 1948). Arquitecte per la Universitat de Buenos Aires i dissenyador industrial. El 1977 s'estableix a Barcelona i forma part del grup Berenguer juntament amb Jorge Pensi, Norberto Chaves i Oriol Pibernat amb qui projecta el SIDI, plataforma pel llançament internacional del disseny espanyol. Aquest grup combina l'ensenyament i teoria del disseny amb la pràctica. Durant aquests anys dissenya formant un tàndem amb Jorge Pensi. El 1984 crea el seu propi estudi, dedicant-se principalment al disseny de producte, a la consultoria i a la direcció d'art de diverses empreses, entre les quals destaquen Perobell o Andreu World.
En aquests anys les seves recerques el porten a experimentar amb noves tècniques i materials com per exemple el maderon. El 1991 entren a formar part de l'estudi Jeannette Altherr (Heidelberg, Alemanya, 1965) i Manel Molina (Barcelona, 1963) i aquest passa a denominar-se Lievore-Altherr-Molina. Entre els seus dissenys més coneguts destaquen la butaca Manolete (1988) i la Cadira de braços Rothko (1989).[1]
L'any 1999 va rebre el Premio Nacional de Diseño en la modalitat de professionals.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Fitxa al web del Disseny Hub Barcelona». Arxivat de l'original el 2012-11-27. [Consulta: 15 abril 2012].
- ↑ «Premios Nacionales de Diseño 1999» (en castellà). Idi.mineco.gob.es, 1999. Arxivat de l'original el 2016-10-22. [Consulta: maig 2016].
Enllaços externs
[modifica]- Fitxa Arxivat 2012-11-27 a Wayback Machine. a la col·lecció de disseny industrial del Disseny Hub Barcelona